LUNA COHEN TRIO

  Que ningú dubti que les músiques més sensorials del planeta Terra són les de l’univers brasiler, les dels colors vius i els paisatges exuberants, les que es teixeixen des de la calma i alhora avancen amb la força d’un riu de lava, les dels crepuscles, les albades i els capvespres, les de l’alegria, la tristesa, la nostàlgia i l’evasió, les dels dissabtes a la nit i els dilluns al  matí, les dels mil-i-un rostres, les de viera la terra rodar tomando una cahacita, que diria el gran Vinicius. Des de la diàspora, la belorizontina Luna Cohen transmet amb mestria la calidesa d’un ingent conjunt d’estils que, sense perdre la seva essència, al Vell Continent constitueix una de les més expressions més recurrents —i, segons com, mes belles— de les cultures d’origen llatinoamericà. Brasileres són les sambes dels envelats i les batucades que, amb més o menys encert, amenitzen les nostres cercaviles i manifestacions, però també ho és la música de petit format que ens ofereix Luna Cohen en companyia de dos vells companys de viatge: el guitarrista Joel Moreno Codinachs i el contrabaixista Pere Loewe, còmplices a l’enregistrament de Estrada do sol (Temps Record, 2012), el llorejat àlbum de debut de cantant radicada a Terrassa.

  A diferència de Estrada do sol, a on Luna Cohen es rodejava d’un energètic quintet, en formació de trio la cantant vindica la versió més intimista, més de butxaca, de l’imaginari brasiler i del seu saber fer, sense renunciar però al ritme ni a la força expressiva d’altres propostes que du entre mans. Com si es tractés d’una mena de manouche tropical, Cohen amalgama la seva veu amb un embolcall cordístic, el que proporcionen Moreno Codinachs i Loewe, partícips d’una aventura en la qual es combinen peces d’autoria pròpia —en molts casos inèdites— amb versions de clàssics brasilers. La música del trio de Luna Cohen proposa un encontre entre la MPB i la bossa nova, la samba tradicional i els accents més contemporanis de la geografia musical brasilera; de la tradició del pioner Ary Barroso al pop alegre de Djavan, de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim al no menys tòtem Dorival Caymí. Tot plegat, des de la subtilesa, la sensualitat i el suggeriment.

  Pere Loewe, Joel Moreno i Luna Cohen són autors i intèrprets d’un conjunt de peces que ens parlen d’amors, desamors, experiències entendridores... Colors, mirades assolellades, petites històries que s’expliquen de la millor manera possible: bressolades per les cadències i tonades melangioses de la música que ve de del sud.

Martí Farré          

 

Components:

Luna Cohen, veu

Joel Moreno, Codinachs, guitarra.

Pere Loewe, contrabaix.

 

Luna Cohen (veu), Belo Horizonte (Brasil), 1976

 

 Es va traslladar del seu Brasil natal a Barcelona per acabar els estudis de Belles Arts. Tot i aixì, es va deixar portar per les seves  inquietuds musicals i es va matricular a l’escola que tenia al costat de casa, el Taller de Músics, on va ser deixeble de Joan Chamorro i, sobretot, del vocalista  Errol Woiski.

Els seus primers passos com a músic professional els va fer amb el pianista Martí Ventura i el saxofonista Guim Garcia. En la seva prolífica carrera ha treballat també amb Jorge Rossy, Marc Ayza, Abel Boquera, Enrique Oliver, José Alberto Medina i, en l’àmbit del pop-rock, amb David Brown —del grup Brazzaville— i l’arranjador i productor Carles Delgado. També ha col·laborat amb els productors de música electrònica Leo Cavallo i Dani Trujillo. 

El 2012 va publicar el CD Estrada do sol (Temps Record), amb el qual va iniciar una carrera discogràfica amb molt d'èxit com a solista. El disc es va presentar entre d'altres, en  espais emblemàtics com la sala Jamboree i la Nova Jazz Cava de Terrassa i va gaudir d’un notable ressò mediàtic. Aconseguint l’any 2013 el Premi Enderrock 2013 a la Millor Nova Proposta de Jazz. 

Durant el 2012, Luna Cohen també va actuar a duet amb el  llegendari Jayme Marques.

El 2014 ha publicat  l'àlbum Flor do Cerrado, treball que està considerat per la crítica especialitzada, com la seva obra de maduresa. 

En paral.lel, col·labora en un projecte musical amb l'Organització Mundial de la Salut  per a la sensibilització i visualització de les persones afectades per la malaltia de Chagas.

 

 

Joel Moreno Codinachs (guitarra), Barcelona, 1973

 

  És un dels guitarristes més reputats de les darreres fornades del jazz nacional. Deixeble de Mario Rossy i Albert Cubero, va completar els seus estudis a La Haia, on va ser deixeble de Eef Albers, Peter Nieuwerf i Heijn van de Geijn, i a Nova York, on va estudiar a la New York University becat per La Caixa i va gaudir de l’oportunitat de compartir experiències amb Peter Bernstein, John Scofield i Jean Michel Pic. A la ciutat dels gratacels va enregistrar el 2009, als llegendaris estudis Sistems Two i amb músics nord-americans, el seu primer disc en solitari, Emergexit (Errabal, 2010), saludat per la crítica i el públic, i amb un tema seleccionat per formar part del CD Jazz From Catalonia 2011, que publica l’Institut Català de les Empreses Culturals, un organisme depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A banda de la seva carrera en solitari, Moreno Codinachs és professor de música i arranjador, i ha col·laborat amb músics de la categoria de Martí Ventura, Oriol Roca i el grup Folkincats i, sobretot, acompanyant a cantants —en formació de duet o no— com Sabina Witt, Diana Palau i, com no, Luna Cohen.

 

 

Pere Loewe (contrabaix), Barcelona, 1976

 

Entre el 1989 i el 1997 va estudiar baix i contrabaix al Taller de Músics i va participar en seminaris específics a Barcelona, Sevilla i Tel Aviv. El 1995 es va matricular al Conservatori del Liceu per realitzar la carrera de contrabaix clàssic, que va completar al Conservatori Superior de Barcelona, a l’ESMUC i a Berlín. Llicenciat en Contrabaix clàssic (2004) i Jazz (2011), atresora una llarga carrera professional amb col·laboracions amb Chano Domínguez, Fabio Miano, Perico Sambeat, Michael P. Mossman, Jim Rotondi, Jorge Rossy, Gorka Benitez, Jordi Bonell, Albert Bover, Raynald Colom, la Banda Municipal de Barcelona i un llarg etcètera. Ha actuat a festivals de tota Espanya i Portugal i ha estat seleccionat per formar part dels cartells de la Mostra de Jazz per a Joves de Catalunya, el 1992 i el 1993, i el Circuito de Música Joven del Instituto de la Juventud (INJUVE), el 1999 i el 2001. De la seva llarga discografia destaquen treballs enregistrats amb DeDiego Brothers, Esther Andújar, Jordi Matas, Brazuka Matraka i, òbviament, Luna Cohen.