LUNA COHEN GRUP

   La música d’origen brasiler compta amb una llarga tradició a Catalunya, on han triomfat els principals artistes del gènere —Caetano Veloso, per exemple, que va arribar a dedicar una peça a Barcelona— i en la qual han aflorat amb èxit projectes de bossa nova, samba, jazz brasiler i altres accents de la prolífica música d’aquell immens país. Propostes amb o sense músics nadius, heterodoxes, en alguns casos, lligades altres cops a la més estricta tradició, amarades del tarannà mestís d’una societat oberta a la cultura de l’Amèrica Llatina. La brasilera Luna Cohen, que porta anys vinculada als ambients més dinàmics i alternatius del jazz català, és un dels darrers exponents de la particular forma d’entendre —i interpretar— una tradició musical “apresa” a aquesta banda del planeta. És el procés que van seguir els músics de diverses generacions que l’acompanyen... i ella mateixa, perquè Luna Cohen es va retrobar amb la cultura musical del seu país a Barcelona, on va arribar ara fa poc més d’una dècada, i a Terrassa, on viu actualment. A Estrada do sol (Temps Record, 2012), el disc que presenta en aquest espectacle, Cohen ha pres el títol d’una cançó del llegendari Antonio Carlos Jobim per anomenar un àlbum, el primer de la seva carrera en solitari, bastit amb la complicitat de l’excel·lent troupe que l’acompanya. És, a més, un CD amb pràcticament totes les cançons escrites per ella.

   Si hi ha quelcom que caracteritza a la cultura del Brasil és el to vitalista de les seves manifestacions artístiques. A diferència d’altres gèneres més foscos, la brasilera és una música —un conjunt de músiques— eminentment alegre, colorista, cadenciosa i sensorial, malgrat transmetre de tant en tant un alè de tristesa melangiosa, però sempre des de la celebració de la vida. És, de fet, el que trobem a l’obra de Luna Cohen, una artista que apel·la als anhels, les esperances, les cabòries, les històries, els paisatges, els passatges d’una personalitat, la seva, inquieta, desperta i generosa, que ja ha captivat a la crítica del Brasil. Luna canta amb veu sentida i vellutada, arraulida pel saber fer dels seus companys de viatge, joves valors del jazz nacional, genis de l’escena de la música negra a Barcelona, reputats creadors i sessionistes, autors d’algunes peces i dels arranjaments del disc. Plegats conformen una banda d’alçada.

   Durant els 90 minuts que dura aquest espectacle la rítmica tradicional brasilera es troba amb altres llenguatges de la música popular contemporània, la idiosincràsia de l’exotisme contagia tots els racons i un s’imagina que ha sortit el sol allà on era fosc, i que els tròpics passen per Cadaqués.  Martí Farré

 

Components:

 

Luna Cohen veu   

Joel Moreno Codinachs guitarra

Jordi Santanach saxos i flauta 

Pere Loewe contrabaix

Acari Bertran percussió

Jefferson Otto bateria

Luna Cohen (veu) Belo Horizonte (Brasil), 1976

 

Es va traslladar del seu Brasil natal a Barcelona per acabar els estudis de Belles Arts. Tot i aixì, es va deixar portar per les seves  inquietuds musicals i es va matricular a l’escola que tenia al costat de casa, el Taller de Músics, on va ser deixeble de Joan Chamorro i, sobretot, del vocalista  Errol Woiski.

Els seus primers passos com a músic professional els va fer amb el pianista Martí Ventura i el saxofonista Guim Garcia. En la seva prolífica carrera ha treballat també amb Jorge Rossy, Marc Ayza, Abel Boquera, Enrique Oliver, José Alberto Medina i, en l’àmbit del pop-rock, amb David Brown —del grup Brazzaville— i l’arranjador i productor Carles Delgado. També ha col·laborat amb els productors de música electrònica Leo Cavallo i Dani Trujillo. 

El 2012 va publicar el CD Estrada do sol (Temps Record), amb el qual va iniciar una carrera discogràfica amb molt d'èxit com a solista. El disc es va presentar entre d'altres, en  espais emblemàtics com la sala Jamboree i la Nova Jazz Cava de Terrassa i va gaudir d’un notable ressò mediàtic. Aconseguint l’any 2013 el Premi Enderrock 2013 a la Millor Nova Proposta de Jazz. 

Durant el 2012, Luna Cohen també va actuar a duet amb el  llegendari Jayme Marques.

El 2014 ha publicat  l'àlbum Flor do Cerrado, treball que està considerat per la crítica especialitzada, com la seva obra de maduresa. 

En paral.lel, col·labora en un projecte musical amb l'Organització Mundial de la Salut  per a la sensibilització i visualització de les persones afectades per la malaltia de Chagas.

 

 


Joel Moreno Codinach (guitarra) Barcelona, 1973

 

  És un dels guitarristes més reputats de les darreres fornades del jazz nacional. Deixeble de Mario Rossy i Albert Cubero, va completar els seus estudis a La Haia, on va ser deixeble de Eef Albers, Peter Nieuwerf i Heijn van de Geijn, i a Nova York, on va estudiar a la New York University becat per La Caixa i va gaudir de l’oportunitat de compartir experiències amb Peter Bernstein, John Scofield i Jean Michel Pilc. A la ciutat dels gratacels va enregistrar el 2009, als llegendaris estudis Systems Two i amb músics nord-americans, el seu primer disc en solitari, Emergexit (Errabal, 2010), saludat per la crítica i el públic, i amb un tema seleccionat per formar part del CD Jazz From Catalonia 2010, que edita el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A banda de la seva carrera en solitari, Moreno Codinachs és professor de música i arranjador, i ha col·laborat amb músics de la categoria de Martí Ventura, Oriol Roca i el grup Folkincats i, sobretot, acompanyant a cantants —en formació de duet o no— com Sabina Witt, Diana Palau i, com no, Luna Cohen.

 

Jordi Santanach (saxo i flauta) Barcelona, 1978 

 

  Va realitzar cursos de saxo al Conservatori de Barcelona i de flauta travessera al de Sabadell. Posteriorment, va ampliar la seva formació al Taller de Músics, on fou alumne d’Alfons Carrascosa, i a l’Escola de Música de Bellaterra, amb Eladio Reinón. A La Haia va completar els seus estudis amb John Rouco i Ton Roos, a banda d’assistir a classes magistrals de Dave Liebman, Michael Brecker, Chris Cheek i Rick Margitza. També a Holanda va col·laborar amb la Konninklijk Big Band, acompanyant a Slide Hampton i a Kenny Wheeler al prestigiós North Sea Jazz Festival, i amb la plataforma d’improvisació Meeting Point. Quan va tornar a Barcelona va treballar en projectes tan diversos com Santanach & G.O.O., Nelson Project, Enric Carreras Eclectic Project, Fundación Tony Manero, Los Fulanos i Discípulos de Otilia. El 2007 va fundar amb Oriol Roca i Albert Juan el col·lectiu CREA Laboratori d’Improvisació. Santanach és ja un dels músics amb més solera de les noves fornades del jazz català.

 

Pere Loewe (contrabaix) Barcelona, 1976

 

  Entre el 1989 i el 1997 va estudiar baix i contrabaix al Taller de Músics i va participar en seminaris específics a Barcelona, Sevilla i Tel Aviv. El 1995 es va matricular al Conservatori del Liceu per realitzar la carrera de contrabaix clàssic, que va completar al Conservatori Superior de Barcelona, a l’ESMUC i a Berlín. Llicenciat en Contrabaix clàssic (2004) i Jazz (2011), atresora una llarga carrera professional amb col·laboracions amb Chano Domínguez, Fabio Miano, Perico Sambeat, Michael P. Mossman, Jim Rotondi, Jorge Rossy, Gorka Benitez, Jordi Bonell, Albert Bover, Raynald Colom, la Banda Municipal de Barcelona i un llarg etcètera. Ha actuat a festivals de tota Espanya i Portugal i ha estat seleccionat per formar part dels cartells de la Mostra de Jazz per a Joves de Catalunya, el 1992 i el 1993, i el Circuito de Música Joven del Instituto de la Juventud (INJUVE), el 1999 i el 2001. De la seva llarga discografia destaquen treballs enregistrats amb DeDiego Brothers, Esther Andújar, Jordi Matas, Brazuka Matraka i, òbviament, Luna Cohen.

 

Acari Bertran (percussió) Badalona, 1978

 

  Va estudiar solfeig i violoncel al conservatori de Badalona entre el 1990 i el 1994 . Més endavant va iniciar els estudis de percussió a l’escola de música moderna de Badalona amb  Ernest Martinez i posteriorment amb l’Enildo Rasua (congas), David Dominguez (cajón flamenc), Aleix tobias (percussió tradicional Iberica), Sengane N’gom (Sabar, percussió tradicional de Senegal). Durant una temporada es va translladr  a Brasil i Senegal  on va conèixer de primera mà les particularitats del seus folklores estudiant amb profesors natius de cadascun dels paisos. Ha col.laborat en diversos projectes en l’àmbit flamenc, música mediterrànea, Jazz i world music- Esència, Maracatú (percussió Brasilera), N'geweul djarama (percussió tradicional Senegalesa),Gútum, Coetus (Percussió Tradicional de la peninsula Ibèrica), Utròpic- entre d'altres. Ha col.laborat i compartit escenari amb artistes com: Eliseo Parra, Silvia Perez Cruz, Aleix Tobias, Kepa Junkera, Marina Rosell, Xavi Lozano, Dodou N'diaye rose, Eduard Iniesta, Refree, Mario Mas, Benjamin Taubkin i Luna Cohen.

 

Jefferson Otto (bateria) Curitiba (Brasil), 1973

 

  Amb només 13 anys va començar estudis de bateria i percussió a la seva ciutat nadiua, després de fundar una banda de pop-rock. Amb el temps es va aproximar al jazz i la música popular brasilera i, de forma autodidacta, es va formar en ambdós gèneres. Va començar llavors una fecunda carrera professional a Curitiba i a altres ciutats del Brasil. Entre el 1994 i el 1996 va exercir de professor de bateria, percussió i teoria musical a l’escola Mozarteum de Curitiba. Llicenciat en Periodisme el 1999, va recalar el 2000 a Tenerife. El 2002 es va traslladar a Madrid i el 2003 es va instal·lar a Barcelona, a on viu en l’actualitat. Otto està considerat un dels millors i més versàtils bateries de l’escena comtal. Entre d’altres, ha tocat amb Ramiro Pinheiro, Gafieira Muda, Wagner Pá, Martín Laportilla, la Orquestra Àrab de Barcelona, Asíkides, Inga, Mothergroove, Rodrigo Balduino, Joao Oliveira i Judinho Cruz.